ELS XICOTS DE VILAFRANCA

Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l’11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina, va nèixer la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles – nens, minyons,...-. A la plaça de la Vila s’enlairaren els primers castells de sis, i a la plaça de l’Oli la primera torre de sis. Aquest mateix any la colla afrontà el repte d’anar al IX Concurs de Castells de Tarragona on es carregà el primer 4de7 i es descarregaren els primers 3de7 i pilar de 5. La temporada es clogué anant a la diada dels Minyons de Terrassa, on es descarregà el primer 4de7. La temporada 1983 es pot definir com de consolidació del quatre i tres de set, fins a actuar en el 25è aniversari dels Minyons de l’Arboç, on es provà per primera vegada la torre de set i es carregà el primer 4de7 amb l’agulla. Aquest castell es descarregà per primera vegada l’any següent, a la vilafranquina muntanya de Sant Jaume.
Semblava que la colla es trobava en el camí d’una progressió imparable, però les temporades 1985 i 1986 foren d’estancament, tant en el nombre de gent com en els castells. Els primers castells de set no arribaren fins a la diada de Màrtirs Street, el primer dissabte d’agost. Era típica l’actuació de 3de7, 4de7, torre de 6 i pilar de 5. Al XI Concurs de Castells de Tarragona es provà per primera vegada el 5de7. El 1987 era un any de clara davallada. Calia buscar un revulsiu. Amb pocs castellers, però molta experiència, es va plantejà un repte que semblava, d’entrada, un somni: el pilar de sis. Tot un estiu assajant diàriament portà als intents, no reeixits, dels dies 29 i 31 d’agost, de les Fires de Sant Sadurní i, com a culminació de tot aquell treball, a la inoblidable tarda-nit del 7 de novembre, en què es carregà aquell difícil pilar, que no es veia a Vilafranca des del 1972. Aquest fet suposà un rellançament dels Xicots. La temporada 1988 fou pletòrica. Ja a les Fires de Maig es completà el 4de7 amb l’agulla i als ‘Màrtirs’ es descarregà el nostre primer 5de7. El 30 d’agost la colla fou present a la diada de Sant Fèlix. En aquell dia es carregà la primera torre de set, i es provà el pilar de sis i, per primera vegada, el 4de8. L’any es clogué de forma brillantíssima al XII Concurs de Castells de Tarragona, on s’assolí un extraordinari cinqué lloc, amb el 5de7 i la torre de 7 i el pilar de sis carregats.
Si bé al 1989 es tornà a carregar la torre de 7 i es tornà a actuar per Sant Fèlix, fou un any difícil per les desavinences plantejades en el si de la colla. Això minvà el potencial de la colla, que comença una nova devallada. La crisi culminà al XIII Concurs de Tarragona de 1990 on, amb sols la torre de sis, es quedà en últim lloc. Això motivà que un bon nombre de castellers de la colla marxessin i que molts la donessin per pràcticament desapareguda. Calia començar de nou. En el decurs de 1991 tornà a venir gent a la colla, i això permeté, junt amb la vinguda de nova canalla, anar, el 6 d’octubre, a Vilanova. S’hi feren castells que, malgrat que només foren de sis, significaven el retorn de la colla a l’activitat castellera. El 1992 es recupera l’activitat normal i els castells de set, però el 1993 serà un any de retrocés per la colla, amb tan sols un tres de set descarregat en tot l’any. La renovació de castellers havia estat constant, la qual cosa dificultava que hi hagués un cos estable de colla, però molts dels joves que van entrar al 1991 i 1992 encara continuaven. Això va permetre descarregar, el 1994, el 3de7, el 4de7 i la torre de 6.
El 1995, amb la reincorporació d’antics castellers, i un augment en el nombre de xicots i xicotes, la colla fa un salt endavant. Es consolida l’actuació clàssica de set, fins hi tot actuant en solitari, i sobretot es recopera el 4de7 amb l’agulla i la torre de 7. Va ser la millor manera d’acabar una excel·lent temporada de remuntada. El 1996 és un any fluix de castells però molt pròsper en activitats. Per primera vegada la colla disposa d’un local social. Tenir un local era el primer pas per poder crèixer. Era un lloc d’assaig cobert, un punt de trobada, un espai comú on passar-hi el temps, on fer-hi activitats i fer colla. El resultat va ser consolidar els castells de set i mig. La seguretat amb què es feien aquests castells va fer plantejar a la colla la possibilitat de fer el quatre de vuit. El 29 d’agost de 1998, a la festa major de Vilafranca, la colla va carregà el seu primer 4de8. Els impulsors de la colla havien fundat els Xicots amb la intenció que a la vila hi haguessin dues colles de vuit. El seu somni s’havia fet realitat. Encara elmayeix any, el 15 de novembre a Gelida, els Xicots vam completar-hi la primera torre de 7 del nostre historial, en el més perfecte colofó a una temporada sensacional.
El 1999 es van fer castells, es va fer colla i el món casteller es va sorpendre dels castells que van fer els Xicots de Vilafranca: cinc 4de8 descarregats, set torres de 7 descarregades. A més es van fer els dos primers intents de 3de8, i a final de temporada es va començar a assajar la torre de 8 amb folre. El 2000 els vermells vilafranquíns vam començar l’any de manera immillorable, completant el 4de7(a) ja per les festes de Sant Raimon, el 16 de gener. Però el més destacat de principis d’any és la decisió assembleària de canviar de local social. Els Xicots vam acordar abandonar el local del carrer Sant Raimon de Penyafort i traslladar-nos a la Plaça Milà i Fontanals, concretament on hi havia l’antic “xatarrero” de cal Requena. El nou local coincidia amb la plaça on la colla havia nascut 18 anys enrere. El 25 d’agost inauguravem el local, que prenia el nom de Cal Noi-Noi, al·ludint al nom amb què es coneixia popularment a principis de segle XX la taverna del Museu de Vilafranca, que fou nucli dinamitzador de la vida castellera a la vila. En resultats castellers, el 2000 serà la millor temporada de la història dels Xicots. A la festa major de Vilafranca es completar la torre de 7, el 4de8 i per primera vegada el 3de7 aixecat per sota. Però va ser al Concurs de Castells de Tarragona on la colla es va superar, i ho va fer per dues ocasions: primer carregant el 3de8, i desprès carregant la torre de 8 amb folre.
El 29 d’octubre celebravem la Diada del Roser, i excel·liem en descarregar la torre de 8 amb folre. També hi vam completar el 4de8 i vam carregar el 3de8. Amb aquesta sensacional temporada, els cronistes castellers van coincidir a qualificar els Xicots com la colla revelació de l’any. Desde llavors sempre hem assolit, cada any, els castells de vuit. El 29 d’agost de 2004, a Vilafranca, els Xicots descarreguem per primera vegada el preuat 3de8.
I a finals de temporada, en la diada del Roser, descarreguem per primer cop la tripleta de castells de vuit: torre de vuit amb folre, quatre de vuit i tres de vuit. Una actuació que es van poder repetir en dues ocasions al 2005, per festa major i també el 12 d’octubre a Barcelona, i que van estar a punt de superar el 30 d’octubre per la diada del Roser, quan van fer el seu primer i de moment únic intent de castell de nou; un tres de nou amb folre que va quedar molt a prop de coronar-se i que va fer llenya quan la cassoleta ja era mig col·locada. Aquell 2005 també van batre el seu propi rècord de castells de vuit: vint de descarregats i tres de carregats. Al 2006 va fer, també pel Roser, el primer intent de cinc de vuit, que va caure quan ja entraven les cassoletes, i va assolir la setena posició al concurs de Tarragona amb la seva millor actuació en un concurs: quatre i tres de vuit descarregats, i torre de vuit amb folre carregada. Al 2007, els Xicots van celebrar el 25è aniversari completant la tripleta de vuit descarregada per festa major i sumant-hi pel Roser el pilar de sis carregat, culminant així l’any amb la millor actuació de la història de la colla.